El Miracle Es Viure (Catalán)

Un segle de vida de Montserrat Abelló. Fins l´últim dia, amb noranta sis anys, va escriure poesia i sobre les seves vivències, i va preparar aquest llibre que va deixar gairebé enllestit. Els territoris de la infantesa: Tarragona, on va néixer prop d´un mar «més blau que en cap altre indret». Cadis. Londres, on aprèn a llegir, en anglès. Cartagena. Una joventut republicana, entusiasta, a Barcelona. El seu camí d´exili, el 1939, amb vint-i-un anys, acompanyant el seu pare de França al Londres dels inicis de la Guerra Mundial i, un any més tard, a Xile. La construcció d´una família. La necessitat d´escriure, que ja covava de feia anys, de descobrir i afirmar la seva identitat, que de cop es manifesta amb força davant l´adversitat més íntima. El retorn a Catalunya, el 1960, i la confrontació amb un nou exili interior. El primer llibre, Vida diària, amb una veu poètica pròpia, lluny dels cànons. Els treballs i els dies com a mare, àvia molt jove, professora d´anglès i traductora. La continuïtat en l´escriptura poètica i la seva eclosió a l´escalf del moviment feminista i de l´afirmació de la llibertat individual i collectiva que viu el país. Amb més de seixanta anys, torna a publicar i, sobre aquests sòlids fonaments, construeix, llibre rere llibre, la seva obra poètica, i, amb les seves traduccions de dones poetes en llengua anglesa, enriqueix la tradició literària catalana. Participa activament en la vida social i literària, i encomana entusiasme a les noves fornades de poetes i d´activistes, de lectores i de lectors. Sempre al costat de la causa de les dones i de la llibertat, de la llengua catalana i de la independència de Catalunya. Fins el seu últim dia, el 9 de setembre de 2014, i molt més enllà, amb la seva poesia i amb aquest llibre que, a través dels seus records, recupera el fil conductor de la seva existència. Un siglo de vida de Montserrat Abelló. Hasta el último día, con noventa y seis años, escribió poesía y sobre sus vivencias, y preparó este libro que dejó casi terminado. Los territorios de la infancia: Tarragona, donde nació cerca de un mar “más azul que en ningún otro lugar”. Cádiz. Londres, donde aprende a leer, en inglés. Cartagena. Una juventud republicana, entusiasta, en Barcelona. Su camino de exilio, en 1939, con veintiún años, acompañando a su padre de Francia en el Londres de los inicios de la Guerra Mundial y, un año más tarde, en Chile. La construcción de una familia. La necesidad de escribir, que ya incubaba desde hacía años, de descubrir y afirmar su identidad, que de repente se manifiesta con fuerza ante la adversidad más íntima. El regreso a Cataluña, en 1960, y la confrontación con un nuevo exilio interior. El primer libro, Vida diaria, con una voz poética propia, lejos de los cánones. Los trabajos y los días como madre, abuela muy joven, profesora de inglés y traductora. La continuidad en la escritura poética y su eclosión en el calor del movimiento feminista y de la afirmación de la libertad individual y colectiva que vive el país. Con más de sesenta años, vuelve a publicar y, sobre estos sólidos cimientos, construye, libro tras libro, su obra poética, y, con sus traducciones de mujeres poetas en lengua inglesa, enriquece la tradición literaria catalana. Participa activamente en la vida social y literaria, y contagia entusiasmo a las nuevas hornadas de poetas y activistas, de lectoras y de lectores. Siempre junto a la causa de las mujeres y de la libertad, de la lengua catalana y de la independencia de Catalunya. Hasta su último día, el 9 de septiembre de 2014, y mucho más allá, con su poesía y este libro que, a través de sus recuerdos, recupera el hilo conductor de su existencia.